Sinceritat...
Sempre m'he considerat una persona sincera, una persona directa, una persona franca, mai he entes la gent que va per l'esquena, en mentires, en falacies i difamant a altres.
Aixi doncs me molesta molt que me claven en el mateix sac, que algú puga ni tan sols imaginar de refiló i dins d'algun tipus de fantasia masturbatoria que jo puga ser aixi, que no siga capaç d'anar de front i molt menos sense sentir ni tan sols lo que tinc que dir.
I aixo condueix a la rabia, rabia per permetre que m'afecten les cruels intencions de les arpies que s'amaguen al nostre voltant, que se nutreixen del rencor per a prendre les decisions amb l'impuneitat que les otorga el carrec i que esta nit estaran dormint tranquilament sense cap conciencia que les fustigue.
Pero me queda l'esperança, esperança en que el temps ficarà a cadascù en el lloc al que pertany i "semejante nido de vivoras" rebrà el seu merescut càstic i seràn retornades al vuitè cercle de l'infern del que han ixit i alli patiran infinits tormentos... si, he tornat a la rabia.
Lo millor que puc fer ara per ara es donar-li l'importancia que se mereixen, no oblidar, no tornar a permetre que me la tornen a jugar i.... que s'en vajen a la merda, no se mereixen ni un segon més de la meua vida.
A la merda, s'en vajen les quatre a la merda, no se mereixen mes temps.
