Ja tinc curro; començe dilluns; sembla que les coses començen a canviar i jo li copie descaradament l'estil de post a Draia.

Alieníjenas....

... s'escriu amb g com gilipollas!



Ja me conegueu, davant de coses d'estes me costa quedar-me callat (bó realment no me puc quedar callat gairebé mai), que ja es prou difícil anar pel carrer amb la bolseta de comics i que no te miren raro com que damunt tinguem a este tipo de gent creant mes crispació basant-se només en estereotipus i un article mal copiat de la Frikipedia (i n'hi ha que dir que veient la foto d'esta clon de Belen esteban és molt fàcil fer acudits sobre l'estereotipus, que tenen a vore en provés orals per conseguir el puesto, neurones i eco).

I és molt perillós per al col·lectiu que se donen este tipus d'article quan encara estem patint els residus del cas de la katana o dels dos "roleros", perque qui no estiga al mundillo llegeix aixo i damunt te en el cap eixos dos casos i tornem a la satanitzaciò del friki; sobretot se li pot tirar en cara com tira de l'estereotipus pa intentar "satiritzar" sobre el tema a la vegada que tira merda per damunt ("maquinitas diabolicas", carinyo en que estas escribint l'article, en una olivetti?; "aunque su participación en la sociedad es casi nula" ja i les super-estupendes com tu si que participen en la societat, la SL que duu els garitos de moda on aneu a ficar-se de ...[aqui entra en acció el efecte censor del blog, més que res per evitar temes de judicis i demés]; "se consideran comunistas-republicanos", hala! ja torna el discurs de las hordas rojas judeo-masonicas (si carinyo, en paraules compostes en plural només se fica el plural de la segona)) i perles d'ixe tipus per tot l'article, preparades per a que la gent trega les forques i les torxes i començe la caça del freak.

Ja per terminar, només fer un parell, o dos, de comentaris a certes coses que diu:
1- Si, exiteix la talla xxl,encara que en Za**(pase de fer propaganda)no la tinguen, es més existeix la xxxl, jo la gaste[insertar aqui coña sobre condones]
2-M'interese per la politica encara que estiga prou decebut en general amb els politics i, com jo, molts amics meus frikis i no, també.
3-Afortunadament des que va faltar Paquito son molts els grups que han pogut ixir a la llum, és una de les coses bones que té, com era, aixo que te fa tanta ràbia, ah, si, DEMOCRÀCIA.
4-Si, es cert els frikis inventen coses super-inutils com seria el corrector ortogràfic ixe que no has gastat per a rés en tot l'article, frikis 1 - pijas pseudo articulistas 0.
5-Jo si sé escriure alíenigenas.

Com a conclusiò dir que me duxe tots els díes i que l'unica aigua que mai m'ha tocat es la de la pila bautismal, bonita!.

No puc tancar l'article sense mentar a la gent del foro de Bleachsp que es on he trobat semblant article, a la gent de la Frikipedia on he trobat més informació sobre la "periodista" , recomanar-vos que li pegueu una ulladeta a Geek in Love que fan una tira prou sucosa del tema i a l'arxiu de ElPais.com d'on he tret les referencies al sucessos.(Veus guapeta, aixo es documentació sobre el tema i unes bones referencies per a tindre una base sobre la que escriure, a que aixo no t'ho explicaven al curs CCC de redactora que tens?. Aixo si, t'ensenyaren a escriure Chewbacca)

[Edit post 03.06.08]: Va caure a les meues mans un temps després la "rectificació" de l'article, però vamos que tampóc rectificaren molt:

Treguent la pols....

Tal i com estan les coses casi que tindria que canviar-li el nom al blog i dir-li "Cartes des de l'INEM", no pensava que podria arrivar a desitjar tant trobar una feina, de fet crec que ja esta prop fins i tot el moment d'alçar el vol i dixar el niu, cada vegada s'em fa mes difícil la convivencia; supose que altre sintoma de fer-se major, cada vegada necesites dixar a la teua familia més lluny de Xina i vore-la només en les festes de guardar dels anys bisiestos que acaven en set.

Si, ho admeto, necessite un canvi de vida, i no parle de algo tipo canviar-se el pentinat o renovar el vestuari, necessite algo radical, algo que no tinga marxa enrrere una vegada passe, alguna sugerencia?.

Si, se que estic desvariant, pero qui no ho faria en la meua situació?No se, m'agradaria que per un ratet la meua vida fos un poc com les series de la tele, encara que siga només per tindre un poquet d'emoció i que alçar-se cada matí no fos tant dur(merda, tindria que dixar de vore Anatomia de Grey, està ja començant a afectar-me).

Bo, no li doneu massa importancia, només necessitava desfogar-me un poc, ja està.

Cadellet abandonat pel seu futur, algún nou futur vol adoptar-lo?

Anonadat...

Vos recomane que primer mireu el video i despres llegiu la entrada (personalment recomane tambe que ho mireu en veu, encara que esta prou baixet; que la canço esta prou bé, pa qui no la conega es "Mama Tierra" de Macaco)


Sip, sorpés m'he quedat al vore el videoclip d'aquesta cançó , tant que anava a enviar un mail pero millor he pensat en fer-li una entrada. Com supose que ja sabreu si diumenge no estaveu clavats en una cova, va ser el Día Mundial de la Tierra (en fi, és redundant a més no poder) aixi que entre la National Geografic que necessitava fer una promo i el Macaco que tenia que fer un altre videoclip per necessitats de la productora agarraren a un grupet de voluntaris que es veu que estaven desfainats (olé pels collons de Ernesto Sevilla que va camí de convertir-se en omnipresent o un nou Santi Millán) per a gravar el vidiet en questió.

La sorpresa ve quan comences a jugar al "Quién es Quién" ; comencem:
Es d'esquerres?; Simpatitzant socialista?, Treballa per al grup Prisa?, Ha ixit en actes contra la Guerra d'Irak? En actes contra el PP?, Montant el "pollo" a los Goya? En "Siete Vidas"? En contra del Papa i a favor de les families homoparentals?... el cas es que excepte Kira Miró pa tota la resta la resposta es SI. Lo que vull dir es que estem ara mateix passant un altra época similar a la que tinguerem al cine espanyol entre els anys 80 i 90, que si la Forqué estava prenyada, Resines de baixa i Carmen Maura i juanjo Puigcorbé liats en algún projecte ja no se podia rodar la pelicula, doncs ara igual si tenim que fer algún projecte rollito "solidario-progre".

I ara es quan vosaltres se sorpreneu:
- Si tu també eres partidari d'ixes coses i moltes les has recolçat, com es posible que ara escrigues aixó casi des de la indignació i la crispació propies de la Cope i el PP?
Vos responc:
- Perque si, perque estic indignat, perque aqui me falta Pilar Bardem.

25...

Hui es dia de fer balanç, no puc evitar-ho.

La vida continúa però l'esser humà (me prenc la llicencia poetica de generalitzar) té la tendencia de mirar cap arrere quan arriva un any nou; de vore les metes i objectius que s'havia plantejat, vore quants ha aconseguit i donar-se conte de que son menos dels que han quedat incomplets o han fracasat i tornar-se fava buscant de nous per a no trobar-los inmediatament ni a curt termini; de vore els moments bons que s'han tingut, valorar-los tot lo positiu que se puga i vore els errors comesos i prometre's no tornar a caure sabent que tornarà a caure, no sap quant però tenint la certessa que serà abanç de que acabe l'any.

I en els errors es on fem la major incidencia, es inevitable, una persona a la que considere molt sabia sempre me diu que dels errors s'apren a lo que jo sempre li replique que si tant s'apren com es que sempre acabem tornant a repetir-los i així se podem pasar hores sense treure-li trellat ni arrivar a cap conclusió raonable.

I aixi es la vida, un cami ple d'errors i encerts que mai sabrem si ho son si no prenem una decisió i actuem en el moment. Ens espera una altre any ple de roses i espines.

Buit...

La veritat es que este post es només per escriure algo i que això encara tinga algo més de vidilla però no tinc molt més a contar ara que duc una vida més bé buida.

A vegades tinc la sensació de que el mòn ha dixat de girar per a mi i he caigut en un bucle, sentó com si tot el món al meu voltant avança i jo me quede vivint el mateix dia una vegada i altra i per molt que ho intente no tinc cap força per a lluitar contra el bucle, és com si hi hagues algo que me treu les ganes, no tinc cap alicient per a rés, poques coses me criden l'atenció i quan ho fan no es per a més de cinc o deu minuts, de fet volia escriure algo des de fa com a minim una setmana però no trobava el moment de fer-ho o les ganes de fer-ho, i ara que ho faig no trove paraules per a continuar.

En fi, supose que es una fase xunga potenciada per l'efecte "cumpleaños", espere que pase o que per lo menos reduixca un poquet.

PD.- Post xunguissim, ho se però no me trobe com pa fer conyes. ( Ja passarà, ja...)

Si avanç parle....

El 26.02 PaBLo digué: "En fi, no ho diré molt alt, que es prou que uno se queixe pa que les coses se fiquen pitjors...."

Efectivament paraules profetiques ixqueren de la meua "boca" com tots sabreu ja, des del dia 8 de març (irónic, el dia de la dona treballadora) soc un aturat més fotent la estadistica d l'INEM del govern, ja ja.

Lo seu seria pensar que estic fotut, que no alçe el cap, etc... però la veritat és que estic millor que mai, tinc temps lliure, el chamán al lvl 32, me jarto de dormir, estic avançant lectura, li puc dedicar temps a la contabilitat, en fi que si tinguera 40! anys més i un bon plà de pensions seria una jubilació estupenda. (jo, jo vul ser pensionista ja!! [técnics de só afegint sorolls de plors desconsolats] )

Ara vindria quan a un servidor li tocaria fer la crónica de Falles però no se perquè esta tot com molt borrós i només puc enrecordarme de la nit de anar a vore Hannibal ( igual te qué vore amb que ixa nit només me vaig prendre un café i que encara era de nit quan arribava a casa); si que és veritat que la Nit del Foc vaig acabar prou cremat però rés que el meu gatet no puga arreglar (com si necessitasem ningú, veritat Azrael? [só: ronroneo{és lo que m'ha ficat sotfcatalà, veridic} de gat mentre l'acaricien darrere les orelles] )

En fi, que ara a gaudir del subsidi d'atur i la solteria (té pinta de que l'atur es a curt termini i lo altre no, però que més dona) i disculparme per tirar-me més d'un mes sense ficar res pero dir que abanç aprofitava els temps morts ( i no tan morts) en el curro pa fer les entrades i ara al tindre més temps lliure estic més dispers, faré el que puga per mantindre un ritme tolerable.

No prometo rés.

Calma...

Calma durant tota la setmana, si aixo continua aixi este blog no arriva viu a falles.

Cap problema, cap disputa, les ixides eventuals i les "curdas" de sempre, qui te que cridar no crida, i les úlceres estan millor (bueno, millor pa mi, elles estan pitjor).

En fi, no ho diré molt alt, que es prou que uno se queixe pa que les coses se fiquen pitjors....

Confiança...

Ahir me va passar algo que pensava que mai anava a passar-me, algú del meu entorn ha dubtat de mi.

Sempre he intentat que la confiança que la gent deposita en mi no siga gratuita, que qui vinga a mi en busca de consell se duga el millor consell que se li puga donar, independenment d'interesos personals o les diferencies que pugam tindre. Son ja molts anys de donar consell a la gent i sempre he intentat fer-ho en "profesionalitat", aixi que quans esos consells han pogut crear-me un conflicte d'interessos sempre he tirat de ixa "profesionalitat" per a que el consell sempre fos en benefici de l'interessat i MAI en el propi ( i moltes vegades l'esforç a sigut titanic).

I vore com ixe esforç te'l tiren per terra dubtant de uno no senta gens bé. No senta bé perque implicitament t'acusen d'anar per l'esquena, de ser sivil·lí, de no ser clar, i; francament per a una persona que sempre va de cara es un insult prou dur, però ja se sap lo de "palos y piedras", lo que realment fa mal es la desconfiança que demostren en tu quan només t'has preocupat de donar lo millor, quan has fet tot per mantindre't integre. I fa ràbia.

Fà ràbia perque és una persona en la que confíes, una persona a la que aprecíes i veus que es capaç de dubtar de ti, no sé, lo lógic sería pensar que la gent esta tan acostumada a moures per interés que pensa que tot el món actua igual però vull creure que encara queda esperança per a la raça humana.

Alergia...

Definitivament sóc alergic; cada vegada que prenc carbassa al dia següent me trobe igual: al cap un concert de Megadeath a plena potencia, a la boca algú s'ha dixat oblidat un gos mort, el cos me fa tan de mal com si m'hagues passat una processó de camions per damunt i el sistema digestiu el tinc cap per baix i del revés.

Així que com hui no sóc persona (bueno tant persona com puga ser de normal) no espereu gens creatiu o enginios (com si de normal ho fos), només vos puc donar el briconsejo del día:"Una cena a base de panchitos y media docena de cubatas no es una cena!!!"

Oportunitats...

Sempre que les coses no m'ixen com esperava me sorgeix el mateix dubte, "era aquest el moment?" , no puc evitar vore com el que sembla l'ultim tren poquet a poquet es va allunyant i jo me quede a l'andana en tot l'equipatje emocional en una mà i en l'altra un bitllet caducat, pagat en les esperançes e il·lusions de una nova vida.

I te quedes alli, despagat, decebut, apatic, sorprés d'estar sorprés de com la pelicula es torna a repetir una vegada més i poc a poc vas perdent la fe en la condició humana, la solteria la veus en resignació com l'únic futur factible, i comences a mirar al catalegs els gats amb qui compartiras la resta de la teua vida i la merda de piso en la que viuràs (joder que optimista estic hui!)(ja, pa no estar-lo).

I te preguntes el que te que vindre, si pasarà algún tren més per ixa via o si continuarà buida per tota la vida. I calles. Calles perqué no tens forçes per a contestar-te, calles perqué no tens més forçes per a continuar buscant, en ixe moment l'únic que vols es fer-te petit i desapareixer, despareixer amb la decepció, en l'apatia, en el despagament, en la resignació, en fi, desapareixer en la soletat que ara t'envolta i acabar en el dolor que produeixen tots ixos sentiments.

I conforme te dones la volta "cabizbajo", fugint de l'estació a buscar el lloc calid i agradable que comparteixes en ixa gent que sempre està ahi recolçan-te quan més la necesites, pases per davant de la cafeteria de l'estació i a a porta veus un cartell que fica "tenemos calabaza asada"...

Amor?Desamor?

Copyright de Forges, extraido de www.elpais.es (por si las moscas)

Parafrasejant : "En estas fechas tan señaladas" hi ha una mena de complot entre els grans magatzems, les sales de festa i els restaurants per a que demà 14 tots s'estimem molt (això si és que tenim algú que ens estime -intentaré mantindre el modo victima apagat, pero no prometo res-) pero la veritat siga dita (ojo, que aqui vaig a fer la gran revel.lacio!) es que l'amor es una navalla de doble filo, a ratos penses que no pots viure sense ell i despres te truquen per telefono, nomes te dixen entreveure una cosa o directament la diuen i penses lo que pot arrivar a apestar, te plantejes les coses i començes a valorar més una tarde de birres amb els colegues que un abraç o una caricia, te plantejes a que has dedicat el temps, quant d'ixe temps hauras perdut. Veus com passa el tren i cada dia eres més major i la soledat es més obvia i els pastors alemans estan ja embestint la porta (val, ja se qhe he dit que no me ficaria victima però..., trànquils ja pare). Però no tot es tan roí com sembla quan estas despagat de la gent i de l'amor, es molt bonic les papallones a l'estomag, els temblors a l'esquena quan te miren en un poquet de confidencialitat, la sensació quan te fan una caricia,que donaries el món nomes per ixe contacte...( i tornat a parafrasetjar) "todo eso se perderá como lagrimas en la lluvia" per una paraula fora de lloc, per un acte involuntari pero maliciós o simplement per un error de calcúl o de objectiu.

I tot aixo feliçment ho celebrarem demà o pitjor encara en lo que han volgut anomenar "Semana de los Enamorados".

En fi, que només perque servidor no tinga motiu per celebrar i cantar les alabances de l'amor no significa que no felicite i s'alegre per qui si tinga motius per a celebrar-lo, no demá sino sempre, i a qui no tinga se l'insta a seguir buscant com farà qui els parla quan tinga de nou forçes per a enfrentar-se al joc del "cortejo" sense oblidar-se que la parella ajuda a ser feliç (a ratos) estar soltero no te perquè significar infelicitat, tristessa o dolor (qui no se consola es perque no vol)

Concluïnt, sigueu feliços siga com siga; en parella, sense, en San Valentin, en Sant Josep(bo, alli estarem borratxos).

Solidaritat....

... en la nostra butxaca.

Dins del programa anual de moviments solidaris de PaBLo m'agradaria fer una cridada a la gent que usualment ens llegeix per a que se conciencie i conciencie a la gent del seu voltant del apagar el mobil ( o per lo menos no utilitzar-lo a no ser que siga de vital importancia ) per tal de evitar que les empreses que de per si ja ens exprimeixen en les tarifes barbariques(1d12 de impacto més 3d6 adicionals cada minut) puguen fer-nos mes mal al nostre conter corrent (ara serien 1d12+3 i al minut 3d6+3), pujades que res tenen a vore en les pujades de sou ( el ipc que en han pujat en nomes un 2,7%) i tot i aixi tenim que arrivar a fi de mes quan gairebé tot ha pujat entre u 3 o un 5, quin pais, cada dia que pasa tinc mes ganes de nacionalitzar-me a Suissa.

Aixi doncs ja ho sabeu, feu correr la veu, el 1 de març NO SE GASTA EL MOBIL. NO A LES TARIFES ABUSIVES!!!!,QUE NO ENS FURTEN MES DEL QUE JA ENS FURTEN!!! "levantate y lucha camarada-robot!!!"

Més informació a la plana web: http://www.facua.org/movilizate

I entre Paquito i Rita se fan 2 kilos d'euros en la visita del Papa....

Sinceritat...

Sempre m'he considerat una persona sincera, una persona directa, una persona franca, mai he entes la gent que va per l'esquena, en mentires, en falacies i difamant a altres.

Aixi doncs me molesta molt que me claven en el mateix sac, que algú puga ni tan sols imaginar de refiló i dins d'algun tipus de fantasia masturbatoria que jo puga ser aixi, que no siga capaç d'anar de front i molt menos sense sentir ni tan sols lo que tinc que dir.

I aixo condueix a la rabia, rabia per permetre que m'afecten les cruels intencions de les arpies que s'amaguen al nostre voltant, que se nutreixen del rencor per a prendre les decisions amb l'impuneitat que les otorga el carrec i que esta nit estaran dormint tranquilament sense cap conciencia que les fustigue.

Pero me queda l'esperança, esperança en que el temps ficarà a cadascù en el lloc al que pertany i "semejante nido de vivoras" rebrà el seu merescut càstic i seràn retornades al vuitè cercle de l'infern del que han ixit i alli patiran infinits tormentos... si, he tornat a la rabia.

Lo millor que puc fer ara per ara es donar-li l'importancia que se mereixen, no oblidar, no tornar a permetre que me la tornen a jugar i.... que s'en vajen a la merda, no se mereixen ni un segon més de la meua vida.

A la merda, s'en vajen les quatre a la merda, no se mereixen mes temps.

Un nou inici

Comença l'any nou i trobe la necessitat de desconectar de tot record de l'any anterior, de començar de nou i tallar lligams, dixar fora la part de telefonista i recordar la part de persona (evitare l'acudit facil).

Aixi que començe una nou experiment en el món dels blogs, ja vorem quan dura este, promet que serà més personal que l'anterior, més critic que l'anterior si és posible i espere que dure més.

En fi, passeu i disfruteu, quan tinga un ratet ficare algo.