Oportunitats...
Sempre que les coses no m'ixen com esperava me sorgeix el mateix dubte, "era aquest el moment?" , no puc evitar vore com el que sembla l'ultim tren poquet a poquet es va allunyant i jo me quede a l'andana en tot l'equipatje emocional en una mà i en l'altra un bitllet caducat, pagat en les esperançes e il·lusions de una nova vida.
I te quedes alli, despagat, decebut, apatic, sorprés d'estar sorprés de com la pelicula es torna a repetir una vegada més i poc a poc vas perdent la fe en la condició humana, la solteria la veus en resignació com l'únic futur factible, i comences a mirar al catalegs els gats amb qui compartiras la resta de la teua vida i la merda de piso en la que viuràs (joder que optimista estic hui!)(ja, pa no estar-lo).
I te preguntes el que te que vindre, si pasarà algún tren més per ixa via o si continuarà buida per tota la vida. I calles. Calles perqué no tens forçes per a contestar-te, calles perqué no tens més forçes per a continuar buscant, en ixe moment l'únic que vols es fer-te petit i desapareixer, despareixer amb la decepció, en l'apatia, en el despagament, en la resignació, en fi, desapareixer en la soletat que ara t'envolta i acabar en el dolor que produeixen tots ixos sentiments.
I conforme te dones la volta "cabizbajo", fugint de l'estació a buscar el lloc calid i agradable que comparteixes en ixa gent que sempre està ahi recolçan-te quan més la necesites, pases per davant de la cafeteria de l'estació i a a porta veus un cartell que fica "tenemos calabaza asada"...
3 comentarios:
No sé perquè creus que necessites a ningú per a estar bé. En cap lloc diu que es obligatori tenir parella per a ser feliç. No li pegues voltes tio. Si ha de vindre alguna cosa vindrà. I si no, pues no.
tu pensa que falles està a un parell de borratxeres de distància...
o a una sola continuada depenent de l'habilitat i la costum...
No pense que siga obligatori tindre parella per ser feliç (de fet tinc comprobat que la parella duu tans maldecaps com alegries), pero ara mateix estic en una fase que m'apeteix la vida de parella, pero bé a base de cubates pasarem la fase tonta esta, i , efectivament si ve algo, bé, i sino, també.
I si, les falles a punt de caure, en Noucampanar ja estan ficant les llums.
Sé que este pst té el seu temps, pero mai es tard per a opinar. Estàs en la estació, i la vida m'ha ensenyat que els trens passen continuament. N'hi ha gent que li passen molts trens i d'altra q lin passen menys, cert. Però sempre passen. I als q lis passen molts acostumen a ser trens de baixa qualitat, que agafen creguent q son bons xq només poden comparar en els trens roins q han tingut sempre.
En estats d'ànim baix, se sol acaxar el cap i no mirar els trens q passen. Així que el cap alt passe el q passe que o sino passaran els trens i no els voràs.
Publicar un comentario