25...

Hui es dia de fer balanç, no puc evitar-ho.

La vida continúa però l'esser humà (me prenc la llicencia poetica de generalitzar) té la tendencia de mirar cap arrere quan arriva un any nou; de vore les metes i objectius que s'havia plantejat, vore quants ha aconseguit i donar-se conte de que son menos dels que han quedat incomplets o han fracasat i tornar-se fava buscant de nous per a no trobar-los inmediatament ni a curt termini; de vore els moments bons que s'han tingut, valorar-los tot lo positiu que se puga i vore els errors comesos i prometre's no tornar a caure sabent que tornarà a caure, no sap quant però tenint la certessa que serà abanç de que acabe l'any.

I en els errors es on fem la major incidencia, es inevitable, una persona a la que considere molt sabia sempre me diu que dels errors s'apren a lo que jo sempre li replique que si tant s'apren com es que sempre acabem tornant a repetir-los i així se podem pasar hores sense treure-li trellat ni arrivar a cap conclusió raonable.

I aixi es la vida, un cami ple d'errors i encerts que mai sabrem si ho son si no prenem una decisió i actuem en el moment. Ens espera una altre any ple de roses i espines.